gengiva
Occitan
Etimologia
Del latin gingīva.
Prononciacion
/d͡ʒenˈd͡ʒiβo/, /ʒenˈʒiβo/
França (Bearn) : escotar « gengiva » Lengadocian : escotar « gengiva »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| gengiva | gengivas |
| [d͡ʒenˈd͡ʒiβo] | [d͡ʒenˈd͡ʒiβos] |
gengiva femenin
- Teissut de la mucosa bucala situat sus la maissa, a la basa de las dents.
- Totes los acarnassits n'avián las aurelhas dubèrtas coma de trompetas e las pòtas badalhadas que laissavan veire de gengivas totas rojas. (Justin Besson, dins Contes de la Tatà Mannon)
Variantas dialectalas
- anhiva (gascon)
Traduccions
|
|