Occitan

Etimologia

Del latin genus (« genre, espècia, racia, familha, origina »).

Prononciacion

/'dʒen.ɾe/

gen | re (2)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
genre genres
['d͡ʒen.ɾe] ['d͡ʒen.ɾes]

genre masculin

  1. Ensemble dels èssers, o de las causas, caracterizat per un o unes trachs comuns.
    • Lo genre uman es capable de tot.
  2. Sòrta, biais o tipe qualificant quicòm d’abstrach o de concrèt.
    • Aqueste genre d’amistiat m'agrada plan.
  3. (Arts) Estil qu'aparten una òbra literària, artistica.
    • Un roma de genre epic.
  4. (Linguistica) (Gramatica) Categoria gramaticala destriant de biais arbitrari los mots, coma los substantius, en grops opausats dins un sistèma particular: lo masculin, lo femenin, lo neutre, l’inanimat, etc. segon la lenga considerada.
  5. (Linguistica) (Gramatica) Mòde d’expression d’una accion al respècte del subjècte.
  6. Anar, aparéncia d’una persona.
    • Aqueste vestit lo va un genre.

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin genus (« genre, espècia, racia, familha, origina »).

Declinason
Singular Plural
genre genres

Prononciacion

EUA: /(d)ʒɑn.ɹə/ EUA/RU: /(d)ʒɒn.ɹə/ /(d)ʒɔn.ɹə/

gen | re (2)

 Nom comun

genre masculin

  1. genre

Francés

Etimologia

Del latin genus (« genre, espècia, racia, familha, origina »).

Prononciacion

/ʒɑ̃ʁ/
França (Vòges) : escotar « genre »
França (Normandia) : escotar « genre »
França : escotar « genre »
França (Somain) : escotar « genre »

Sillabas

genre

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
genre genres
[ʒɑ̃ʁ]

genre masculin

  1. genre