Occitan

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).
(adjectiu) Del latin genitus (« nascut, plan nascut, nòble, graciós »).

Prononciacion

/ˈd͡ʒen/ França (Bearn) - Lengadocian : escotar « gent »

Sillabas

gent

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
gent gents
[ˈd͡ʒen] [ˈd͡ʒens]

gent femenin; (lengadocian)

  1. Pòble, etnia, grop caracterizat per un trach particular.
  2. Companhiá, aqueles qu'acompanhan.

Variantas dialectalas

Traduccions

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin gent gents
[ˈd͡ʒen] [ˈd͡ʒens]
Femenin genta gentas
[ˈd͡ʒento̞] [ˈd͡ʒento̞s]

gent femenin; (lengadocian)

  1. Que mòstra amistat, bravor, destric, gentilesa.
  2. Se dich d'una persona o una causa quand se mòstra graciósa o polita.

Variantas dialectalas

Catalan

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « gent »

Prononciacion

Oriental: central /ˈʒen/, balear /ˈʒent/, /ˈʒen/ Occidental: nord-occidental /ˈd͡ʒen/, valencian /ˈd͡ʒent/, /ˈd͡ʒen/

Sillabas

gent

 Nom comun

gent femenin (rare al plural: gents)

  1. gent (oc)

Francés

Etimologia

(nom) Del latin gens (genitiu: gentis) (« classa, familha, raça »).
(adjectiu) Del latin genitus (« nascut, plan nascut, nòble, graciós »).

Prononciacion

/ʒɑ̃/

Sillabas

gent

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
gent gens
[ʒɑ̃]

gent femenin

  1. gent (oc)

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin gent gents
[ʒɑ̃] [ʒɑ̃]
Femenin gente gentes
[ʒɑ̃t] [ʒɑ̃t]

gent

  1. gent (oc)