glúin
Gaelic irlandés
Etimologia
De l'irlandés ancian glún. Parent de l'escocés glùin, del breton glin e del galés glin.
Prononciacion
/ɡl̪ˠuːnʲ/ (Munster, Cois Fharraige), /ɡluːn/ (Aran) , /ɡlˠuːnʲ/ (Mayo, Ulster)
Republica d'Irlanda (Irlanda) : escotar « glúin »
Nom comun
glúin femenin, plural : glúine