haver

Catalan

Etimologia

Del latin habere.

Prononciacion

[ə'βe] (oriental), [ə'veɾ] (valencian)

Sillabas

ha | ver (2)

Vèrb

haver

1. aux. aver ^(oc)
2. v int i aver
3. (ésser) aver

Conjugason

Formas impersonalas Infinitiu haver Gerondiu havent Participi passat hagut / haguda haguts / hagudes Formas personalas nombre singular plural persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena Indicatiu jo tu ell / ella nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras ells / ellas Present he has ha hem heu han Imperfait havia havies havia havíem havíeu havien Passat haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren Futur hauré hauràs haurà haurem haureu hauran Condicional hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien Subjonctiu jo tu ell / ella nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras ells / ellas Present hagi hagis hagi hàgim hàgiu ssin hagin imperfait hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin Imperatiu - tu - nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras - Present - - - - -