hunter

Anglés

Etimologia

Bastit a partir del vèrb to hunt ("caçar") amb lo sufix -er.

Prononciacion

['hʌntə] (UK) e ['hʌntɚ] (US)

Sillabas

hunt | er (2)

Nom comun

hunter masculin e femenin

Traduccions

• caçaire ^(oc) masculin, caçaira ^(oc) femenin

Parents

• to hunt
• hunting
• huntress
• huntsman