iena
Veire tanben : ièna |
Occitan
Etimologia
Dau latin hyaena, empruntat au grèc ancian ὕαινα (hýaina).
Prononciacion
/ˈjeno/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : provençau | |
Singular | Plural |
iena | ienas |
[ˈjeno] |
iena femenin (provençau) (lemosin)
- Mamifèr carnivòr d'Asia e d'Africa.
Variantas dialectalas
- ièna (gascon), (lengadocian)
Traduccions
Referéncias
Italian
Etimologia
Del latin hyaena, empruntat al grèc ancian ὕαινα (hýaina).
Prononciacion
/ˈjɛna/
escotar « iena »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
iena | iene |
[ˈjɛna] | [ˈjɛne] |
iena femenin
- Ièna.
- Persona crudèla e sornaruda.