Occitan

Etimologia

Del latin imprōvīsus, compausat de in- e de prōvīsus, participi passat de prōvidēre (« prevéser »).

Prononciacion

/impɾuβiˈza/, provençau /ĩⁿpʀuviˈza/

 Vèrb

improvisar

  1. Compausar, sens preparacion e sul pic, de vèrs, un aire de musica, un discors, etc.
  2. (per extension) Organizar sens preparacion anteriora.

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin imprōvīsus, compausat de in- e de prōvīsus, participi passat de prōvidēre (« prevéser »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « improvisar »

Prononciacion

Oriental: central /impɾuβiˈza/, balear /impɾoviˈza/, /impɾoviˈza/
Occidental: nord-occidental /impɾoβiˈza/, valencian /impɾoβiˈzaɾ/, /impɾoviˈzaɾ/

 Vèrb

improvisar

  1. improvisar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin imprōvīsus, compausat de in- e de prōvīsus, participi passat de prōvidēre (« prevéser »).

Prononciacion

Veneçuèla : escotar « improvisar »

Prononciacion

/impɾoβiˈsa/

 Vèrb

improvisar

  1. improvisar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin imprōvīsus, compausat de in- e de prōvīsus, participi passat de prōvidēre (« prevéser »).

Prononciacion

Portugal /ĩpɾuviˈzaɾ/; Brasil /ĩpɾoviˈza(ɾ)/

 Vèrb

improvisar

  1. improvisar (oc)