intrigue

Occitan

Prononciacion

/inˈtɾiɣe/, /inˈtɾiɣe/, provençau: /ĩⁿˈtʀige/, /ĩⁿˈtʀige/

Forma de vèrb

intrigue

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar

Anglés

Etimologia

Del francés intrigue, de l'talian intricare

Prononciacion

/ˈɪntɹiːɡ/, /ˈɪntɹiːɡ/

Nom comun

intrigue

• intriga ^(oc)

Vèrb

intrigue

1. intrigar ^(oc)

Espanhòl

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

intrigue

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intrigar

Francés

Etimologia

Del italian intrigo

Prononciacion

/ɛ̃tʁiɡ/, /ɛ̃tʁiɡ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
intrigue	intrigues
[ɛ̃tʁiɡ]

intrigue

• intriga ^(oc)

Forma de vèrb

intrigue

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intriguer

Portugués

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

intrigue

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intrigar