Occitan

Prononciacion

/inˈtɾiɣe/, provençau: /ĩⁿˈtʀige/

 Forma de vèrb

intrigue

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar

Anglés

Etimologia

Del francés intrigue, de l'talian intricare

Prononciacion

/ˈɪntɹiːɡ/

 Nom comun

intrigue

 Vèrb

intrigue

  1. intrigar (oc)

Espanhòl

Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

intrigue

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intrigar

Francés

Etimologia

Del italian intrigo

Prononciacion

/ɛ̃tʁiɡ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
intrigue intrigues
[ɛ̃tʁiɡ]

intrigue

 Forma de vèrb

intrigue

  1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
  2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de intriguer
  3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
  4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intriguer
  5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intriguer

Portugués

Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

intrigue

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de intrigar
  3. Segonda persona del singular de l'imperatiu de intrigar