Occitan

Etimologia

Del latin vulgar jacium, derivat del latin jacēre .

Prononciacion

/d͡ʒas/

França (Bearn) : escotar « jaç »

Sillabas

jaç (1)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
jaç jaces
[d͡ʒas] [ˈd͡ʒases]

jaç masculin

  1. Airal per s'i jaire.
  2. Endrech qu'un animal s'i amaga.
    Lo jaç de la lèbre.
  3. Extension unifòrma d'una substància que cobrís quicòm.
  4. Sisa de sediments.
    Un jaç de carbon.

Traduccions