Occitan

Etimologia

Del latin justificare « far venir just », de justus e facere, «just» e «far».

Prononciacion

/d͡ʒystifiˈka/, /ʒystifiˈka/ França (Bearn) : escotar « justificar »

 Vèrb

justificar

  1. Far qu’una causa venga justa, legitima.
    • Sas accions justifican la sanccion.
  2. (per extension) Provar, far veire qu’una causa èra pas falsa, erronèa, desviada.
    • Avètz justificat ma fisança.
  3. Mostrar la vertat de çò que s'avancèt, de çò que s'alleguèt.
    • Justificar un fach.
    • (drech) Justificar de quicòm (de son identitat, de sa qualitat...).
  4. (estampariá, tipografia) Donar a una linha la longor que cal, a una pagina lo nombre de linhas que cal.

Se justificar

  1.  
    Adam assajant de se justificar près de Dieu.
    Explicar las rasons de sus actes.

Sinonims

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin justificare « far venir just », de justus e facere, «just» e «far».

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « justificar »

Prononciacion

Oriental: /ʒustifiˈka/
Occidental: nord-occidental /d͡ʒustifiˈka/, valencian /d͡ʒustifiˈkaɾ/

 Vèrb

justificar

  1. justificar (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin justificare « far venir just », de justus e facere, «just» e «far».

Prononciacion

escotar « justificar »

Prononciacion

/xustifiˈkaɾ/

 Vèrb

justificar

  1. justificar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin justificare « far venir just », de justus e facere, «just» e «far».

Prononciacion

Portugal /ʒuʃtifiˈkaɾ/; Brasil /ʒʊʃtʃifiˈkaɾ/, /ʒustʃifiˈka/

 Vèrb

justificar

  1. justificar (oc)