magiar
Occitan
Etimologia
- De l'ongrés magyar.
Prononciacion
- lengadocian /maˈd͡ʒjaɾ/
- gascon /maˈʒjaɾ/
- provençau /maˈd͡ʒjaʀ/
Sillabas
ma|giar
Adjectiu
magiar masculin o femenin, (plurals: magiars)
- Relatiu a Ongria o a la lenga ongresa.
Sinonims
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
magiar | magiars |
[maˈd͡ʒjaɾ] | [maˈd͡ʒjaɾs] |
magiar masculin o femenin
- (istòria) Membre d’un grop etnolinguistic finogrian originari d’Asia centrala qui s’installa sul territòri de l’actuala Ongria.
magiar masculin
- Etnonim que los ongreses se donan se meteis.
- Ling. Lenga oralica originària d'Ongria e parlada tamben dins lo païses vesins.
Sinonims
Traduccions
Catalan
Etimologia
- De l'ongrés magyar.
Prononciacion
- /məˈʒiar/
Sillabas
ma|giar
Adjectiu
magiar masculin o femenin, (plurals: magiars)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
magiar | magiars |
magiar masculin o femenin
magiar masculin
Espanhòl
Etimologia
- De l'ongrés magyar.
Prononciacion
- /maˈxjaɾ/
Sillabas
ma|giar
Adjectiu
magiar masculin o femenin, (plurals: magiares)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
magiar | magiares |
[maˈxjaɾ] | [maˈxjaɾes] |
magiar masculin o femenin
magiar masculin
Portugués
Etimologia
- De l'ongrés magyar.
Prononciacion
- Portugal /mɐʒjˈaɾ/
- Brasil /maʒjˈa(ɾ)/
Sillabas
ma|giar
Adjectiu
magiar masculin o femenin, (plurals: magiares)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
magiar | magiares |
[maˈxjaɾ] | [maˈxjaɾes] |
magiar masculin o femenin
magiar masculin