mandibula
 Veire tanben : mandíbula
|
Occitan
Etimologia
Del latin mandibula.
Prononciacion
/mandiˈβylo/
França (Bearn) : escotar « mandibula »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| mandibula | mandibulas |
| [mandiˈβylo] | [mandiˈβylos] |
mandibula femenin
- Anat. Peça ossosa inferiora de l’aparelh bucal en çò dels vertebrats.
- Anat. Mandibula inferiora : Mandibula .
- Anat. Mandibula superiora Maxillar.
- Zoo. Peças quitinosa que d'unes artropòds tenon al costat o a l'entorn de la boca.