manhaga

Occitan

Etimologia

Benlèu d'una forma latina *manĭa, var. de manŭa (de manus, « man »), o d'un vèrb latin *manuicare, « passar la man ».

Prononciacion

/ma'ɲaɣo̞/, /ma'ɲaɣo̞/ França (Bearn) : escotar « manhaga »

Sillabas

ma|nha|ga

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
manhaga	manhagas
[ma'ɲaɣo̞]	[ma'ɲaɣo̞s]

manhaga femenin (manhac per una drollet)

1. Tèrme afectuós per un drolleta

Forma d'adjectiu

manhaga

1. Femenin singular de manhac.

Forma de vèrb

manhaga

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de manhagar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de manhagar.