Occitan

Etimologia

Del grèc marasmós, derivat de maraínō.

Prononciacion

[mar'rano] França (Bearn) - Gascon : escotar « marrana »

 Nom comun

marrana femenin

  1. Magror extrèma causada per una malautiá.
  2. Epidemia.
  3. Malastre.

Traduccions

Neo-aramèu assirian

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

[maɾːaːna]

 Nom comun

marrana masculin

Parents

Nòta

Forma del dialèct d’Urmia parlat en Armenia. L'ortografia latina es aquela que fuguet utilizada dins las annadas 1930.

Traduccions