masqueta
Occitan
Etimologia
De l'italian maschera (« masqueta ») d’un radical preromanic *maska (« negre »).
Prononciacion
- /mask'etɔ/
Sillabas
mas | que | ta (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
masqueta | masquetas |
[mask'etɔ] | [mask'etɔs] |
masqueta femenin
- aplech de cuèr, de tèla, de carton... per s’amagar lo morre.
- Peça de tèla mantenguda placada sus la boca e lo nas per un correjon o un elastic e utilizat per filtrar l’aire escambiat entre las vias respiratòrias e lo mitan ambiant, o pel manténer esteril, o per se protegir d’una pollucion o malautiá.
- Ecran, mantengut al nivèl dels uèis per una veta, utilizat per los isolar de l’aiga o los protegir d’una lutz fòrça viva, de projeccions de matèria.
- (Medecina) Partida, fixada sus la cara, d’un aparelh de respiracion forçada.
- (Figurat) Aparéncia enganaira sota la quala òm s'amaga, o òm vòl s’amagar.
- (Arquitectura) Cara d’òme o de femna escultada, que servís d’ornament.
- (Cosmetologia) Produch cosmetic que s'espandís sus la pèl de la cara.
- (Informatica) Operanda definissent los bits de gardar o d'espotir dins una operacion de masquetatge.
- (Informatica) Cadena de caractèrs utilizada coma expression regulara.
- (Industria) (Per elipsi) Masqueta fotografica.
- (Electronica) Placa de veire o de metal permetent d’estampar un motiu sus un substrat
Sinonims
Parents
Traduccions
Vèrb
masqueta (forma verbala)
- Tresena persona del singular del vèrbe masquetar al present de l'indicatiu
- Segonda persona del singular del vèrbe masquetar a l'imperatiu afirmatiu
Vejatz tanben
- masqueta sus Wikipèdia