meca
Veire tanben : mèca |
Occitan
Etimologia
(Nom comun 2) Del latin myxa, manlevat al grèc ancian μύξα (múxa).
Prononciacion
/ˈmeko/
França (Bearn) : escotar « meca »
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
meca | mecas |
[ˈmeko] | [ˈmekos] |
meca femenin (lengadocian)
- Mucositat que penja d'un trauc del nas.
Derivats
Variantas dialectalas
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
meca | mecas |
[ˈmeko] | [ˈmekos] |
meca femenin (lengadocian)
- Cordilh plaçat al dintre d'una candela o al bèc d'un lum d'òli o de petròli, per fin d'esclairar un còp alucat.
- Cordon impregnat d'una substància combustibla, utilizat per provocar a distància la reaccion d'un explosiu.
- Tecn. Peça perforadoira fixada sus una aisina, un aparelh o una maquina de perforar.