Occitan

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

/muɾ'fi.nɔ/

mor | fi | na (3)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
morfina morfinas
[muɾ'fi.nɔ] [muɾ'fi.nɔs]

morfina femenin

  1. (Quimia) (Farmacologia) Alcaloïd vegetal (eissit del pavòt) que dona a l’òpi sa vertut soporifica e calmanta.

Traduccions

Catalan

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « morfina »

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

 Nom comun

morfina femenin

  1. morfina

Italian

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

 Nom comun

morfina femenin

  1. morfina

Portugués

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

 Nom comun

morfina femenin

  1. morfina