morfina

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

/muɾ'fi.nɔ/, /muɾ'fi.nɔ/

mor | fi | na (3)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
morfina	morfinas
[muɾ'fi.nɔ]	[muɾ'fi.nɔs]

morfina femenin

1. (Quimia) (Farmacologia) Alcaloïd vegetal (eissit del pavòt) que dona a l’òpi sa vertut soporifica e calmanta.

Traduccions

alemand: Morphium (de) anglés: morphine (en) arabi: المورفين (ar) catalan: morfina (ca) chinés: 吗啡 (zh) chèc: espanhòl: morfina (es)

francés: morphine (fr) grèc: μορφίνη (el) italian: morfina (it) neerlandés: morfine (nl) portugués: morfina (pt) polonés: rus: морфий (ru)

Catalan

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « morfina »

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

Nom comun

morfina femenin

1. morfina

Italian

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

Nom comun

morfina femenin

1. morfina

Portugués

Etimologia

Del grèc ancian ancian Μορφεύς, Morpheús (« Morfèu, dieu dels sòmis » amb lo sufixe « -ina »), sovent utilizat pels compausats quimics.

Prononciacion

[?]

mor | fi | na (3)

Nom comun

morfina femenin

1. morfina