nòça

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar noptiae, del classic nuptiae (« maridatge, nòças, acoblament)

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈnɔso̞/, /ˈnɔso̞/

escotar « nòça »

provençau /ˈnɔsə/, /ˈnɔsə/

Sillabas

nò|ça

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
nòça	nòças
[ˈnɔso̞]	[ˈnɔso̞s]

nòça femenin

1. (Al plural) Maridatge.
2. Celebracion d’un mariadatge, festivitat, dança, regalèmus e autres regaudiments que l’acompanha.
3. (Al singular) Ensemble del convidadís, tota la companhiá que se trapèt a la celebracion del maridatge, e al regalèus.
4. (Al singular, per extension) Partida de plaser, fins a la gorrinariá.

Derivats

• nòçar

Traduccions

alemand: Hochzeit (de), Hochzeitsfest (de) anglés: wedding (en), marriage (en), wedding reception (en) basc: eztei (eu) catalan: boda (ca), noces (ca)

espanhòl: boda (es), casamiento (es), matrimonio (es), francés: noce (fr) italian: nozze (it), sposalizio (it) portugués: boda (pt), casamento (pt)

Forma de vèrb

nòça

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de noçar.
2. Segonda persona del singular de l'iperatiu actiu de noçar.