Occitan

Etimologia

Del latin vulgar noptiae, del classic nuptiae (« maridatge, nòças, acoblament)

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈnɔso̞/
escotar « nòça »
provençau /ˈnɔsə/

Sillabas

|ça

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
nòça nòças
[ˈnɔso̞] [ˈnɔso̞s]

nòça femenin

  1. (Al plural) Maridatge.
  2. Celebracion d’un mariadatge, festivitat, dança, regalèmus e autres regaudiments que l’acompanha.
  3. (Al singular) Ensemble del convidadís, tota la companhiá que se trapèt a la celebracion del maridatge, e al regalèus.
  4. (Al singular, per extension) Partida de plaser, fins a la gorrinariá.

Derivats

Traduccions

 Forma de vèrb

nòça

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de noçar.
  2. Segonda persona del singular de l'iperatiu actiu de noçar.