narrador
Occitan
Etimologia
- De narrar.
Prononciacion
/naraˈðu/ , provençau /naʀaˈdu/
Sillabas
na|rra|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
narrador | narradors |
[naraˈðu] | [naraˈðus] |
narrador (lengadocian), (provençau); masculin, (equivalents femenins: narradairitz, narradoira)
- Persona que narra, que racontar quicòm.
- La persona o la votz que lo vejaire es utilizat dins lo cors de l'istòria.
Variantas dialectalas
Sinonims
- narraire (provençau)
- contaire (1)
- racontaire (1)
Parents
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- De narrar.
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « narrador »
Prononciacion
Balearic, Central /nərəˈdo/ , Valencian /naraˈdoɾ/
Sillabas
na|rra|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
narrador | narradors |
narrador masculin, (equivalents femenins: narradora)
Espanhòl
Etimologia
- De narrar.
Prononciacion
/naraˈð̞oɾ/
Sillabas
na|rra|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
narrador | narradores |
narrador masculin, (equivalents femenins: narradora)
- narrador (oc)
- Comentator esportiu
Portugués
Etimologia
- De narrar.
Prononciacion
Portugal /nɐʀɐˈdoɾ/ ; Brasil /naɦaˈdoɾ/ , /naxaˈdoɾ/
Sillabas
na|rra|dor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
narrador | narradores |
narrador masculin, (equivalents femenins: narradora)
- narrador (oc)
- Comentator d'eveniments