ormòna
Occitan
Etimologia
De l’anglés hormone, repausat per W.M. Bayliss e E.H. Starling, forméat sul grèc ancian ὁρμή «impulsion» amb lo sufixe one.
Prononciacion
/uɾˈmɔno̞/, /uʀˈmɔno̞/ França (Bearn) : escotar « ormòna »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| ormòna | ormònas |
| [uɾˈmɔno̞] | [uɾˈmɔno̞s] |
ormòna femenin
- (biologia, quimia) Molecula messatgièra menada pel sang o la saba qu'agís a distància de son site de produccion per fixacion sus de receptors especifics.
- Las ormònas intervenon dins fòrça procediment, coma la reproduccion, la diferenciacion cellulara, l'omeostasia, o la regulacion dels ritmes cronobiologics.
- Una ormòna de brocatge