Occitan

Etimologia

De l’anglés hormone, repausat per W.M. Bayliss e E.H. Starling, forméat sul grèc ancian ὁρμή «impulsion» amb lo sufixe one.

Prononciacion

/uɾˈmɔno̞/, /uʀˈmɔno̞/ França (Bearn) : escotar « ormòna »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
ormòna ormònas
[uɾˈmɔno̞] [uɾˈmɔno̞s]

ormòna femenin

  1. (biologia, quimia) Molecula messatgièra menada pel sang o la saba qu'agís a distància de son site de produccion per fixacion sus de receptors especifics.
    • Las ormònas intervenon dins fòrça procediment, coma la reproduccion, la diferenciacion cellulara, l'omeostasia, o la regulacion dels ritmes cronobiologics.
    • Una ormòna de brocatge

Derivats

Traduccions