ortiga
Occitan
Etimologia
Del latin urtica.
Prononciacion
/uɾˈtiɣo/
França (Bearn) : escotar « ortiga »
Sillabas
or | ti | ga (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
ortiga | ortigas |
[uɾˈtiɣo] | [uɾˈtiɣos] |
ortiga femenin (gascon) (lengadocian) (provençau)
- Bot. Plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.
Variantas dialectalas
|
Traduccions
Sard
Etimologia
Del latin urtica.
Prononciacion
Nom comun
ortiga femenin
Variantas dialectalas
- ortiada (Baunei), (Dorgali)
- orticata (Orosei)
- ortigada (Posada), (Santulussurgiu)
- urtiga (Macomer)
- urtigada (Bitti)
- ustricata (Bitti)
- pistiddore (Sorgono)
- pistiddòriu (Sorgono)
- pistiori (Orgosolo)
Nòta
Forma del dialècte d'Illorai.