Occitan

Etimologia

De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana

Prononciacion

lengadocian, gascon /utuˈma/
provençau /utuˈmãⁿ/

Sillabas

o|to|man

 Nom comun

otomana femenin, (masculin: otoman)

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
otomana otomanas
[utuˈmano̞] [utuˈmano̞s]
  1. (istòria) Aquela qu'abitava l’Empèri otoman.

Traduccions

 Adjectiu

otomana

  1. femenin singular de otoman.

Catalan

Etimologia

De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana

Prononciacion

Oriental: central /utuˈmanə/, balear /otoˈmanə/, /utuˈmanə/
Occidental: nord-occidental /otoˈmana/, valencian /otoˈmana/, /otuˈmana/

Sillabas

o|to|man

 Nom comun

otomana femenin, (masculin: otomá)

Declinason
Singular Plural
otomana otomanes

 Adjectiu

otomana

  1. femenin singular de otomà.

Espanhòl

Etimologia

De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana

Prononciacion

/otoˈmana/

Sillabas

o|to|man

 Nom comun

otomana femenin, (masculin: otomano)

Declinason
Singular Plural
otomana otomanas

 Adjectiu

otomana

  1. femenin singular de otomano.

Portugués

Etimologia

De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana

Prononciacion

Portugal /ɔtɔˈmɐnɐ/
Brasil /otõˈmɐ̃nɐ/, /otoˈmənə/

Sillabas

o|to|man

 Nom comun

otomana femenin, (masculin: otomano)

Declinason
Singular Plural
otomana otomanas

 Adjectiu

otomana

  1. femenin singular de otomano.