otomana
Occitan
Etimologia
De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana
Prononciacion
- lengadocian, gascon /utuˈma/
- provençau /utuˈmãⁿ/
Sillabas
o|to|man
Nom comun
otomana femenin, (masculin: otoman)
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| otomana | otomanas |
| [utuˈmano̞] | [utuˈmano̞s] |
- (istòria) Aquela qu'abitava l’Empèri otoman.
Traduccions
Adjectiu
otomana
- femenin singular de otoman.
Catalan
Etimologia
De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana
Prononciacion
- Oriental: central /utuˈmanə/, balear /otoˈmanə/, /utuˈmanə/
- Occidental: nord-occidental /otoˈmana/, valencian /otoˈmana/, /otuˈmana/
Sillabas
o|to|man
Nom comun
otomana femenin, (masculin: otomá)
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| otomana | otomanes |
Adjectiu
otomana
- femenin singular de otomà.
Espanhòl
Etimologia
De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana
Prononciacion
- /otoˈmana/
Sillabas
o|to|man
Nom comun
otomana femenin, (masculin: otomano)
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| otomana | otomanas |
Adjectiu
otomana
- femenin singular de otomano.
Portugués
Etimologia
De l’arabi عُثْمَانِي, ʿuṯmānī « otoman » de عُثْمَان. (ʿuṯmān) «Osman», fondator de la dinastia otomana
Prononciacion
- Portugal /ɔtɔˈmɐnɐ/
- Brasil /otõˈmɐ̃nɐ/, /otoˈmənə/
Sillabas
o|to|man
Nom comun
otomana femenin, (masculin: otomano)
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| otomana | otomanas |
Adjectiu
otomana
- femenin singular de otomano.