Occitan

Etimologia

grèc ancian παράνοια, paranoia « folia », terme manlevar en 1772, en alemand per Rudolf Augustin Vogel

Prononciacion

/paɾaˈnɔjo̞/, provençau /paʀaˈnɔjo̞/ França (Bearn) : escotar « paranòia »

Sillabas

pa|ra||ia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
paranòia paranòias
[paɾaˈnɔjo̞] [paɾaˈnɔjo̞s]

paranòia femenin

  1. (psiquiatria) Psicòsi caracterizada per la subreestimacion del ieu e un deliri interpretatiu bastit sus una percepcion desviada de la realitat.
  2. (corrent) Mesfisança exagerada maladiva sentida al respècte del autres.

Derivats

Traduccions