Veire tanben : pèrdre

Catalan

Etimologia

Del latin pĕrdĕre.

Prononciacion

/ˈpɛrdɾə/ (oriental), /ˈpɛrðɾe/ (nord-occidental), /ˈpɛɾðɾe/, /ˈpɛðɾe/ (valencian)

Espanha (Manresa) : escotar « perdre »

 Vèrb

perdre

  1. Pèrdre.

Derivats

Conjugason

Catalan
Infinitiu perdre
Gerondiu perdent
Participi passat
singular plural
masculin perdut perduts
femenin perduda perdudes
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
vostè
nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
ells
ellas
vostès
Present perdo perds perd perdem perdeu perden
Imperfach perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien
Preterit perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen
Futur perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran
Condicional perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
vostè
nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
ells
ellas
vostès
Present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin
Imperfach perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
tu vostè nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
vostès
Afirmatiu perd! perdi! perdem! perdeu! perdin!
Negatiu no perdis! no perdi! no perdem! no perdeu! no perdin!