Occitan

Etimologia

Del latin plăcēre « plaire, èsser agradable, satisfar ».

Prononciacion

/ˈplajɾe/, provençau /ˈplajʀe/

 Vèrb

plaire

  1. Agradar ; èsser agradable.
  2. (impersonal) Voler.
    • Farai çò que vos plairetz.
  3. (impersonal) Tèrme de cortesiá.
    • Se vos plai.
    • Plaga a Dieu

se plaire

  1. Prene plaser a quicòm.
    • Caminar me me plasi.
  2. Amar.
    • Se plaire l’un à l’autre.

Variantas dialectalas

Sinonims

Parents

Traduccions

Francés

Etimologia

Del latin plăcēre « plaire, èsser agradable, satisfar ».

Prononciacion

França (Somain) : escotar « plaire »

Prononciacion

/plɛʁ/

 Vèrb

plaire

  1. plaire (oc)