Occitan

Etimologia

  • (Adj. e nom 1) Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).
  • (nom 2) De l’anglés plastic explosive per plastic tanben eissit del latin plasticus.

Prononciacion

Sillabas

plas | tic (2)

 Adjectiu

Plastic

Declinason
Singular Plural
Masculin plastic plastics
[plas'tik] [plasti'ko̞s]
Femenin plastica plasticas
[plas'tiko̞]
  1. (art) Relatiu al modelatge.
    • Art plastic, Art de modelar quina que siá figuras e d’ornaments de gisp, en tèrra, etc.
  2. (per extension) Totes las arts del dessenh.
  3. (medecina) Que cerca a remodelar las formas del còrs.
    • La quirurgia plastica.
  4. Sople, malleable.
  5. (filosofia) Escolastica, çò qu'a la poténcia de formar.
    • La vertut plastica dels animals, dels vegetals.
  6. Qu'es pròpri a recebre una forma.
    • Pasta plastica.
  7. (fisica) Qualifica una deformacion que demora quand desaparéis sa causa.

Traduccions

 Nom comun 1

Plastic masculin

Declinason
Singular Plural
plastic plastics
[plas'tik] [plasti'ks]
  1. Material organic de sintèsi fondat sus l’emplec de macromoleculas (polimèras).

 Nom comun 2

plastic masculin

  1. Explosiu fòrça poderós compausat d’exogèn o de pentrita, de ligant coma la goma butadièn-estirèn, de plastificants e a vegada d’òli minerala.

Anglés

Etimologia

  • Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).

Prononciacion

Sillabas

plas | tic (2)

 Adjectiu

Plastic

  1. Plastic

 Nom comun

Plastic

  1. Plastic

Francés

Etimologia

  • De l’anglés plastic explosive per plastic tanben eissit del latin plasticus.

Prononciacion

/plastik/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
plastic plastics
[plas'tik]

Plastic

  1. Plastic (mèna d'explosiu)