plastic
Occitan
Etimologia
- (Adj. e nom 1) Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).
- (nom 2) De l’anglés plastic explosive per plastic tanben eissit del latin plasticus.
Prononciacion
- /plas'tik/
Sillabas
plas | tic (2)
Adjectiu
Plastic
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | plastic | plastics |
[plas'tik] | [plasti'ko̞s] | |
Femenin | plastica | plasticas |
[plas'tiko̞] |
- (art) Relatiu al modelatge.
- Art plastic, Art de modelar quina que siá figuras e d’ornaments de gisp, en tèrra, etc.
- (per extension) Totes las arts del dessenh.
- (medecina) Que cerca a remodelar las formas del còrs.
- La quirurgia plastica.
- Sople, malleable.
- (filosofia) Escolastica, çò qu'a la poténcia de formar.
- La vertut plastica dels animals, dels vegetals.
- Qu'es pròpri a recebre una forma.
- Pasta plastica.
- (fisica) Qualifica una deformacion que demora quand desaparéis sa causa.
Traduccions
Nom comun 1
Plastic masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
plastic | plastics |
[plas'tik] | [plasti'ks] |
- Material organic de sintèsi fondat sus l’emplec de macromoleculas (polimèras).
Nom comun 2
plastic masculin
Anglés
Etimologia
- Del latin plasticus, eissit del grèc ancian πλαστικός, plastikos (« relatiu al modelatge »), derivat del verb πλάσσειν, plássein (« motlar, formar »).
Prononciacion
- /ˈplɑːstɪk/
Sillabas
plas | tic (2)
Adjectiu
Plastic
Nom comun
Plastic
Francés
Etimologia
- De l’anglés plastic explosive per plastic tanben eissit del latin plasticus.
Prononciacion
/plastik/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
plastic | plastics |
[plas'tik] |
Plastic
- Plastic (mèna d'explosiu)