politeïsta

Occitan

Etimologia

Derivat de politeïsme dab la substitucion deu sufix -isme per -ista.

Prononciacion

/puliteˈistɔ/, /puliteˈistɔ/ (gascon) (lengadocian) (provençau)

/puliteˈistə/, /puliteˈistə/ en ua partida de Gasconha

Adjectiu

Declinason
Dialècte : gascon
Singular	Plural
politeïsta	politeïstas
[puliteˈistɔ]	[puliteˈistɔs]

politeïsta masculin o femenin (auvernhat) (gascon) (lemosin) (lengadocian) (provençau) (vivaroaupenc)

1. Qui pertòca lo politeïsme.
2. Qui profèssa lo politeïsme.

Parents

• politeïsme

Antonims

• monoteïsta

Traduccions

alemand: Polytheistisch (de) anglés: polytheistic (en) espanhòl: politeísta (es) masculin o femenin

francés: polythéiste (fr) masculin o femenin galician: politeísta (gl) masculin o femenin italian: politeista (it) masculin o femenin

Nom comun

Declinason
Dialècte : gascon
Singular	Plural
politeïsta	politeïstas
[puliteˈistɔ]	[puliteˈistɔs]

politeïsta masculin o femenin (auvernhat) (gascon) (lemosin) (lengadocian) (provençau) (vivaroaupenc)

1. Persona qui cred en mei d'un diu.

Parents

• politeïsme

Antonims

• monoteïsta

Traduccions

alemand: Polytheist (de) masculin Polytheistin (de) femenin anglés: polytheistic (en) espanhòl: politeísta (es) masculin o femenin

francés: polythéiste (fr) masculin o femenin galician: politeísta (gl) masculin o femenin italian: politeista (it) masculin o femenin

Referéncias

• Patric Guilhemjoan, Elisa Harrer Diccionnari Occitan / Francés (Gasconha), 3 tòmes (A-D ISBN 978-2-86866-159-3, E-N ISBN 978-2-86866-160-9, O-Z ISBN 978-2-86866-161-6), Per Noste, 2020
• Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C.