proteïc

Occitan

Etimologia

(adj. 1) De proteïna amb lo sufix -ic

(adj. 2) De Protèu, personatge mitologic podent se metamorfosar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /pɾuteˈik/, /pɾuteˈik/

provençau: /pʀuteˈik/, /pʀuteˈik/

Sillabas

pro|te|ic

Adjectiu 1

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	proteïc	proteïcs
	[pʀuteˈik]	[pʀuteˈiks]
Femenin	proteïca	proteïcas
	[pʀuteˈiko̞]	[pʀuteˈiko̞s]

proteïc

1. Relatiu a las proteïnas.
2. De la natura d’una proteïna.

Parents

• proteïna
• proteïnar
• proteïnuria
• proteodia

Traduccions

alemand: Eiweiß... (de), Protein... (de) anglés: proteic (en) basc: catalan: proteic (ca)

espanhòl: proteico (es) francés: protéique (fr) italian: proteico (it), proteinico (it) portugués: proteico (pt)

Adjectiu 2

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	proteïc	proteïcs
	[pʀuteˈik]	[pʀuteˈiks]
Femenin	proteïca	proteïcas
	[pʀuteˈiko̞]	[pʀuteˈiko̞s]

proteïc

1. Que cambia de forma fòrça còps.

Sinonims

• proteïfòrme