Occitan

Etimologia

Del latin medieval punitivus, del classic punitus, participi passat de punire (« punir »).

Prononciacion

/pyniˈtiw/

Sillabas

pu|ni|tiu

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin punitiu punitius
[pyniˈtiw] [pyniˈtiws]
Femenin punitiva punitivas
[pyniˈtiβo̞] [pyniˈtiβo̞s]

punitiu

  1. Relatiu a la punicion, que consistís a punir l'autor d'un fach.
  2. Evocador de represalhas contra lo grop d'apertenéncia supausat de l'autor d'una peca, que la peca siá reala o pas.

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin medieval punitivus, del classic punitus, participi passat de punire (« punir »).

Prononciacion

[?]

Sillabas

pu|ni|tiu

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin punitiu punitius
Femenin punitiva punitives

punitiu

  1. punitiu (oc)