règla
Occitan
Etimologia
Del latin regŭla (« règla, escaire, lei »).
Prononciacion
/ˈre.ɣlɔ/
rè | gla (2)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| règla | règlas |
| ['ɾɛ.ɣlɔ] | ['ɾɛ.ɣlɔs] |
règla
- Instrument de fusta, de metal o autra matèria, que servís a guidar la man quand se vòl traçar de linhas drechas.
- (Maçonariá) Instrument perfièchament rectilinèa que servís al maçon per quilhar una superfícia parfièchament plana.
- (Figurat) Principi; maxima ; lei ; ensenhament, e en genral tot çò que servís a menar, a dirigir la ment e lo còr.
- (Sciéncias) (Arts) (Politica) (Jòcs) Precèptes que servisson a ensenhar los principis e los metòdes que ne fan la coneissença mai aisida e la practica mai segura; del biais de los practicar qu'es considerat coma sol exacte, autorizat.
- (Matematicas) Operacion que se fa sus de nombres donats, per trobar de somas o de nombres desconeguts
- (Religion) Estatuts que los religioses d’un òrdre son obligats d’observar.
- (Fisiologia) al plural: Menstruacions.
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
règla