rasonaire
Occitan
Etimologia
Del vèrb rasonar amb lo sufix -aire.
Prononciacion
/razuˈnajɾe/
Nom comun
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | rasonaire | rasonaires |
[razuˈnajɾe] | [razuˈnajɾes] | |
Femenin | rasonaira | rasonairas |
[razuˈnajɾo] | [razuˈnajɾos] |
rasonaire masculin
- Persona que vòl tot rasonar.
Adjectiu
rasonaire masculin
- Que rasona.