ratificacion
Occitan
Etimologia
- Del latin ratificatio, de ratificare, de ratus (« définitiu, fixag, valable ») e facere (« far »).
Prononciacion
/ratificaˈsju/ , provençau /ʀatifika'sjũⁿ/
Sillabas
cer|ti|fi|car|cion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ratificacion | ratificacions |
[ratificaˈsju] | [ratificaˈsjus] |
ratificacion
- Accion de ratificar.
- (legislacion) Aprobacion dins las formas requeridas, mai sovent pel vòte d’una assemblada, d’un tèxte escrich o signat per una autra autoritat.