repugnar

Occitan

Etimologia

Del latin repugnare

Prononciacion

lengadocian, gascon /repynˈna/, /repynˈna/

provençau /ʀepygˈna/, /ʀepygˈna/

Sillabas

re|pug|nar

Vèrb

repugnar

1. Inspirar una aversion irrepressibla.
2. Sentir una asirança irresistibla per far quicòm.

Parents

• repugnància
• repugnant

Sinonims

• rebufar
• repellir
• repossar

Inspirar una aversion irrepressibla

• far fastic / far fàstic

Traduccions

alemand: abstoßen (de), anekeln (de), anwidern (de) anglés: disgust (en), revolt (en), nauseate (en) basc: catalan: repugnar (ca), fastiguejar (ca), far fástic (ca)

espanhòl: repugnar (es), repeler (es), dar repugnancia (es) francés: répugner (fr), écœurer (fr), dégoûter (fr) italian: ripugnare (it), avere ripugnanza (it) portugués: repugnar (pt), ter repugnância (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin repugnare

Prononciacion

Oriental /rəpuŋˈna/, /rəpuŋˈna/

Occidental: nord-occidental /repuŋˈna/, /repuŋˈna/, valencian /repuŋˈnaɾ/, /repuŋˈnaɾ/

Sillabas

re|pug|nar

Vèrb

repugnar

1. repugnar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin repugnare

Prononciacion

/repuɣˈnaɾ/, /repuɣˈnaɾ/

Sillabas

re|pug|nar

Vèrb

repugnar

1. Contradire o negar quicòm
2. repugnar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin repugnare

Prononciacion

Portugal /ʀɨpugˈnaɾ/, /ʀɨpugˈnaɾ/

Brasil /ɦepugə̃ˈnaɾ/, /ɦepugə̃ˈnaɾ/, /xepugəˈna/, /xepugəˈna/

Sillabas

re|pug|nar

Vèrb

repugnar

1. repugnar ^(oc)