retorica
Occitan
Etimologia
- Del latin rhetorica
Prononciacion
/retuˈɾiko̞/ , procençau /ʀetuˈʀiko̞/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
retorica | retoricas |
[retuˈɾiko̞] | [retuˈɾiko̞s] |
retorica femenin
- Sciéncia (al sens d’estudi estructural) e art (al sens de practica d'un saber mestrejat) que l'objècte es l’accion del discors sus la ment.
- (per extension) Títol d'unes obratges de retorica.
- La retorica d’Aristòtel.
- Tot cò que s'utiliza dins lo discors per persuadir qualqu’un.
Traduccions
|
Forma d'adjectiu
retorica
- Femenin singular de retoric
Italian
Etimologia
- Del latin rhetorica
Prononciacion
/reˈtɔrika/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
retorica | retoriche |
[reˈtɔrika] | [reˈtɔrike] |
retorica femenin
Forma d'adjectiu
retorica
- Femenin singular de retorico