sanccion
Veire tanben : sancion |
Occitan
Etimologia
De l’latin sanctio, de sancire, « establir una lei ».
Prononciacion
/san't͡sju/
Sillabas
san | ccion (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
sanccion | sanccions |
[san't͡sju] | [san't͡sjus] |
sanccion masculin
- Acte per que lo sobeiran, lo cap del poder executiu dona a una lei l’aprobacion, la confirmacion que la fa executòria.
- Acte d'una autoritat sus una situacion legala.
- (Per extension) Aprobacion que se dona a quicòm.
- Castig o prima prevists per assegurar l’execucion d’una lei.