sardonic
Occitan
Etimologia
- Pel grèc ancian σαρδονικός utilizat en latin dins lo nom de la planta sardonia herba (èrba sardonica o sardonia), ranoncle qu'a la proprietat desvariar las gents, se manifestant per la contraccion involontària de la cara.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /saɾðuˈnik/
- provençau /saʀduˈnik/
Sillabas
sar|do|nic
Adjectiu
sardonic femenin
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | sardonic | sardonics |
| [saɾðuˈnik] | [saɾðuˈniks] | |
| Femenin | sardonica | sardonicas |
| [saɾðuˈniko̞] | [saɾðuˈniko̞] | |
- Que fa mòstra (per sa cara) d'una pensada, d'una intencion marrida.
Derivats
Locucions
Traduccions
|
|
Anglés
Etimologia
- Del francés sardonique pel grèc ancian σαρδονικός utilizat en latin dins lo nom de la planta sardonia herba (èrba sardonica o sardonia), ranoncle qu'a la proprietat desvariar las gents, se manifestant per la contraccion involontària de la cara.
Prononciacion
- general /sɑːˈdɒnɪk/
- EUA /sɑɹˈdɑnɪk/
Sillabas
sar|do|nic
Adjectiu
sardonic