Occitan

Etimologia

Incertan, benlèu

  • del gotic 𐍄𐌰𐌹𐌺𐌽𐍃, táikns (signe) e dona en bas latin *tacca
  • o del latin vulgar *tagicare (« ténher », « pintorlejar », « colorar »)

Prononciacion

Sillabas

ta | ca (2)

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
taca tacas
['ta.ko̞] [ta.ko̞s]

 Nom comun

taca femenin

  1. marca naturala sus la pèl
    • Taca de rossor.
  2. partida colorada sus un fons d'una autra color
    • Taca de solelh.
  3. partida escura
    • Taca d'ombra.
  4. marca que passís, que solha
    • Taca de vin. Taca de tinta. Taca de grais.
  5. (figurat) çò que marca la consciéncia, l'onor, la reputacion.
    • Aquela mala accion es una taca per sa reputacion.

Traduccions

 Forma de vèrb

taca

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tacar
  2. Segonda persona del singlar de l'imperatiu afirmatiu de tacar

Catalan

Etimologia

Incertan, benlèu del gotic 𐍄𐌰𐌹𐌺𐌽𐍃, táikns (signe) e dona en bas latin o del latin vulgar *tagicare (« ténher », « pintorlejar », « colorar »)

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « taca »

Prononciacion

  • Oriental: central /ˈta.kə/, balear /ˈta.cə/, /ˈta.kə/
  • Occidental: /ˈta.ka/

Sillabas

ta | ca (2)

Declinason
Singular Plural
taca taques

 Nom comun

taca femenin

  1. taca

 Forma de vèrb

taca

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de tacar
  2. Segonda persona del singlar de l'imperatiu afirmatiu de tacar