Catalan

Etimologia

(1507) Derivat de taronja, de l'arab نارنج (nāranj), pres al persan نارنگ (nārang), que vendriá del sanscrit nāraṅgaḥ, d'origina incèrta.

Prononciacion

[təɾuɲ'ʒe] (oriental), [taɾon'ʤeɾ] (valencian)

Espanha (Barcelona) : escotar « taronger »

 Nom comun

taronger masculin

Traduccions

Parents