Occitan

Etimologia

Del latin technicus, eissu del grèc ancian τεχνικός, tekhnikos (« relatiua a un art, a una tecnica; industriós; abil ») derivat de τέχνη, tékhnê (« art, industria, abiletat »). Lo grèc tékhnê poiriá venir d’una lenga semitica: en ebrieu tekon significa: « remandar », en arabi *tiqn « industriós, abile, tecnician »

Prononciacion

/tekˈni.kɔ/

tech | ni | ca (3)

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
tecnica tecnicas
[tek'ni.kɔ] [tek'ni.kɔs]

tecnica femenin

  1. Ensemble dels procediments d'un art, d'un mestièr, d'un espòrt
  2. Estudi de las aplicacions d'un art, d'una sciéncia

Traduccions

Referéncias

Joan de Cantalausa, Diccionari de Cantalausa, (en linha): [1]

 Forma d'adjectiu

tecnica

  1. Femenin singular de tecnic.

Italian

Etimologia

Del latin technicus, eissu del grèc ancian τεχνικός, tekhnikos (« relatiua a un art, a una tecnica; industriós; abil ») derivat de τέχνη, tékhnê (« art, industria, abiletat »). Lo grèc tékhnê poiriá venir d’una lenga semitica: en ebrieu tekon significa: « remandar », en arabi *tiqn « industriós, abile, tecnician »

Prononciacion

/'tɛknika/

tech | ni | ca (3)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
tecnica tecniche
['tɛknika] ['tɛknike]

tecnica femenin

  1. tecnica (oc)
  2. tecniciana (oc)

 Forma d'adjectiu

tecnica

  1. Femenin singular de tecnico.