Occitan

Etimologia

Del latin medieval tympănum, venent del grèc ancian τύμπανον (týmpanon).

Prononciacion

/timˈpa/

França (Bearn) : escotar « timpan »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
timpan timpans
[timˈpa] [timˈpas]

timmpa masculin

  1. Anat. Cavitat que forma l’aurelha mejana.
  2. Anat. Membrana que clau exteriorament aquesta cavitat.
  3. Arquit. Espaci semicircular que constituís la part superiora d'un portal , amb o sens decoracion escalprada.

Traduccions