ton
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- /ˈtun/
- França (Bearn) : escotar « ton »
Adjectiu possessiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | ton | tos |
[tun] | [tus] | |
Femenin | ta | tas |
[ta] | [tos] |
ton (forma non articulada)
- Possessiu de la segonda persona del singular masculin: de tu, qu'aperten a tu.
- Encontrèri ton amic.
- (per causa de iatus) Possessiu de la segonda persona del singular femenin davant un mot començant per un vocala.
- Encontrèri ton amiga / Encontrèri ta sòrre
lo ton (forma articulada) (gascon)
- Possessiu de la segonda persona del singular: de tu, qu'aperten a tu.
- Que soi lo ton amic
Variantas dialectalas
Traduccions
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ton | tons |
[ˈtu] | [ˈtus] |
ton masculin

- (Zoologia) Grand peis blau argentenc de la familha dels scombridèus, de còrs alongat e idrodinanic, que nada fòça plan e que viu en flòta.
- Carn d'aquel peis.
Derivats
Traduccions
Nom comun 2
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ton | tons |
[ˈtu] | [ˈtus] |
ton masculin
- Son d’una cèrta frequéncia.
- Qualitat de la votz.
- (musica) Espaci compausat de dos semitons que se plaça entre de nòtas consecutivas.
- (en particular) Gamma, nom de la primièra nòta de la gamma que la musica es formada.
- (linguistica) Nautor e modulacion d’un son, typic d’una sillabas, coma trach fonologic.
- Biais s’exprimir.
- (colorimetria) Nivèl de luminositat d’una color de basa.
Derivats
Derivats
Traduccions
Francés
Etimologia
Prononciacion
- /tɔ̃/
- França (Vòges) : escotar « ton »
Adjectiu possessiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | ton | tes |
Femenin | ta | tes |
ton
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ton | tons |
ton