trabucar

Occitan

Etimologia

De trabuc.

Prononciacion

/tɾaβyˈka/, /tɾaβyˈka/

França (Bearn) : escotar « trabucar »

Sillabas

tra | bu | car (3)

Vèrb

trabucar

1. Trucar amb lo pè, tot caminant, contra un obstacle.

Variantas dialectalas

• entrebucar (gascon)
• trabuchar (lemosin)

Traduccions

alemand: stolpern (de) anglés: to trip (en) catalan: ensopegar (ca)

espanhòl: tropezar (es) francés: trébucher (fr) neerlandés: oplopen (nl) tegen

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	trabucar
Gerondiu	trabucant
Participi passat
	singular			plural
masculin	trabucat			trabucats
femenin	trabucada			trabucadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	trabuqui trabuque	trabucas	trabuca	trabucam	trabucatz	trabucan
Imperfach	trabucavi	trabucavas	trabucava	trabucàvem	trabucàvetz	trabucavan
Preterit	trabuquèri	trabuquères	trabuquèt	trabuquèrem	trabuquèretz	trabuquèron
Futur	trabucarai	trabucaràs	trabucarà	trabucarem	trabucaretz	trabucaràn
Condicional	trabucariái	trabucariás	trabucariá	trabucariam	trabucariatz	trabucarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	trabuque	trabuques	trabuque	trabuquem	trabuquetz	trabuquen
Imperfach	trabuquèssi	trabuquèsses	trabuquès trabuquèsse	trabuquèssem	trabuquèssetz	trabuquèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	trabuca !	—	trabuquem !	trabucatz !	—
Negatiu	—	trabuques pas !	—	trabuquem pas !	trabuquetz pas !	—
Nòtas