Occitan

Etimologia

Prononciacion

tu | nar (2)

 Vèrb

tunar

  1. curar dins lo ròc o dins la tèrra ; se claure endacòm per l'ivèrn
  2. mendicar / quistonejar (arc.)

Referéncias

Joan de Cantalausa, Diccionari de Cantalausa, (en linha): [1]

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu tunar
Gerondiu tunant
Participi passat
singular plural
masculin tunat tunats
femenin tunada tunadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present tuni
tune[N 1]
tunas tuna tunam tunatz tunan
Imperfach tunavi tunavas tunava tunàvem tunàvetz tunavan
Preterit tunèri tunères tunèt tunèrem tunèretz tunèron
Futur tunarai tunaràs tunarà tunarem tunaretz tunaràn
Condicional tunariái tunariás tunariá tunariam tunariatz tunarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present tune tunes tune tunem tunetz tunen
Imperfach tunèssi tunèsses tunès
tunèsse
tunèssem tunèssetz tunèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu tuna ! tunem ! tunatz !
Negatiu tunes pas ! tunem pas ! tunetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)