Romanch

Etimologia

De turmaint amb lo sufix causatiu -anter.

Prononciacion

[?]

 Vèrb

turmanter (puter)

  1. Tormentar, agarrir.

as turmanter vb. pronom. (puter)

  1. Se tormentar.

Conjugason

Puter
Infinitiu turmanter
Gerondiu turmantand
Participi passat
singular plural
masculin turmanto turmantos
femenin turmanteda turmantedas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
Present turmaint turmaintast turmainta turmantains turmantais turmaintan
Imperfach turmantaiva turmantaivast turmantaiva turmantaivans turmantaivas turmantaivan
Preterit turmantet turmantettast turmantet turmantettans turmantettas turmantettan
Futur turmantaro turmantarost turmantaro turmantarons turmantaros turmantaron
Condicional turmantess turmantessast turmantess turmantessans turmantessas turmantessan
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
Present turmainta turmaintast turmainta turmaintans turmaintas turmaintan
Imperfach turmantess turmantessast turmantess turmantessans turmantessas turmantessan
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
eau el
ela
nus vus els
elas
turmainta ! turmantè !
Nòtas