turmanter

Romanch

Etimologia

De turmaint amb lo sufix causatiu -anter.

Prononciacion

[?]

Vèrb

turmanter (puter)

1. Tormentar, agarrir.

as turmanter vb. pronom. (puter)

1. Se tormentar.

Conjugason

Puter

Infinitiu	turmanter
Gerondiu	turmantand
Participi passat
	singular			plural
masculin	turmanto			turmantos
femenin	turmanteda			turmantedas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
Present	turmaint	turmaintast	turmainta	turmantains	turmantais	turmaintan
Imperfach	turmantaiva	turmantaivast	turmantaiva	turmantaivans	turmantaivas	turmantaivan
Preterit	turmantet	turmantettast	turmantet	turmantettans	turmantettas	turmantettan
Futur	turmantaro	turmantarost	turmantaro	turmantarons	turmantaros	turmantaron
Condicional	turmantess	turmantessast	turmantess	turmantessans	turmantessas	turmantessan
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
Present	turmainta	turmaintast	turmainta	turmaintans	turmaintas	turmaintan
Imperfach	turmantess	turmantessast	turmantess	turmantessans	turmantessas	turmantessan
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	eau	tü	el ela	nus	vus	els elas
	—	turmainta !	—		turmantè !	—
Nòtas