vanitós
Occitan
Etimologia
De vanitat amb lo sufix -ós.
Prononciacion
/baniˈtus/
França (Bearn) : escotar « vanitós »
Sillabas
va | ni | tós (3)
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | vanitós | vanitoses |
[baniˈtus] | [baniˈtuzes] | |
Femenin | vanitosa | vanitosas |
[baniˈtuzo] | [baniˈtuzos] |
vanitós masculin
- Que ten fòrça vanitat.