volontària
Occitan
Etimologia
Del latin voluntarius.
Prononciacion
/βulunˈtaɾio̞/ , provençau /vulũⁿˈtaʀio̞/ França (Bearn) : escotar « volontària »
Sillabas
vo|lon|tà|ria
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
volontària | volontàrias |
[βulunˈtaɾio̞] | [βulunˈtaɾio̞s] |
volontària femenin (Masculizacion: volontari)
- Aquela que servís dins una armada sens i èsser obligada.
- Aquela que participa a un prètzfach sens i èsser obligada.
Traduccions
Forma d'adjectiu
volontària
- Femenin singular de volontari.