Veire tanben : esser, èsser

Catalan

Etimologia

Del latin ĕsse.

Prononciacion

/ˈesə/ (oriental), /ˈese/ (nòrd occidental), /ˈeseɾ/ (valencian)

Espanha (Manresa) : escotar « ésser »

 Vèrb

ésser

  1. Èsser.

Conjugason

Catalan
Infinitiu ésser
Gerondiu essent
Participi passat
singular plural
masculin estat estats
femenin estada estades
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
nosaltres
nosaltras
vosaltres
vosaltras
ells
ellas
Present sóc ets és som sou són
Imperfach era eres era érem éreu eren
Preterit fui fores fou fórem fóreu foren
Futur seré seràs serà serem sereu seran
Condicional seria series seria seríem seríeu serien
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
nosaltres
nosaltras
vosaltres
vosaltras
ells
ellas
Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin
Imperfach fos fossis fos fóssim fóssiu fóssin
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
nosaltres
nosaltras
vosaltres
vosaltras
ells
ellas
Afirmatiu sigues siguem sigueu
Negatiu