Una flor de cardon

Occitan

Etimologia

Del bas latin cardonem, cardone(m), acusatiu de cardo.

Prononciacion

/kaɾˈðu/

França (Bearn) : escotar « cardon »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
cardon cardons
[kaɾˈðu] [kaɾˈðus]

cardon masculin

  1. Bot. Planta erbacèa de la familha de las compostas (Cynara cardunculus), semblant a la carchòfa, de fuèlhas gròssas e de flors porpras, amassadas en grands capituls de bractèas espinosas.

Variantas dialectalas

Derivats

  1. cardon bastard
  2. cardon benesit
  3. cardon de Maria
  4. mcardon blanc
  5. cardon d'ase
  6. cardon rotlant
  7. cardon sauvatge
  8. cardonar
  9. cardonariá
  1. cardonàs
  2. cardonessa
  3. cardonilh
  4. cardonet
  5. cardoneta
  6. cardonièra
  7. cardonièira
  8. cardoniera

Traduccions