Occitan

Etimologia

Del latin tardiu combinare «jónher dos per dos».

Prononciacion

[kumbi'na]

França (Bearn) : escotar « combinar »

Sillabas

com | bi | nar (3)

 Vèrb

combinar

  1. (Sens etimologic) Assemblar de causas las dispausant doas per doas.
  2. (per extension) Arrengar, aprestar de causas entre elas dins un òrdre.
  3. (figurat) Calcular, aprestar de biais a capitat un resultat.
  4. Organizar d'afars malonèstes a l'amagat.
  5. (quimia) Unir dos còrs o mai de biais que'n formen pas qu’un sol.

Sinonims

Derivats

Traduccions


Conjugason

Lengadocian
Infinitiu combinar
Gerondiu combinant
Participi passat
singular plural
masculin combinat combinats
femenin combinada combinadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present combini
combine[N 1]
combinas combina combinam combinatz combinan
Imperfach combinavi combinavas combinava combinàvem combinàvetz combinavan
Preterit combinèri combinères combinèt combinèrem combinèretz combinèron
Futur combinarai combinaràs combinarà combinarem combinaretz combinaràn
Condicional combinariái combinariás combinariá combinariam combinariatz combinarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present combine combines combine combinem combinetz combinen
Imperfach combinèssi combinèsses combinès
combinèsse
combinèssem combinèssetz combinèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu combina ! combinem ! combinatz !
Negatiu combines pas ! combinem pas ! combinetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)